Friday, September 21, 2012
{Red My Lips}
O que é que nos mantém unidos? Somos todos massas diferentes com vontades iguais. Falamos as mesmas línguas com letras parecidas. E à noite, quando a lua nos relembra da nossa fragilidade, uivamos! Uivamos de dor, de prazer, de saudade e de vontade. Somos animais amestrados pela severidade dos nossos pensamentos. Somos animais quase selvagens à procura de uma matilha que nos compreenda por aquilo que apenas queremos parecer.
Cad tá muid le chéile? Tá muid gach uacht cothrom le maiseanna éagsúla. Táimid ag labhairt na teanga céanna le litreacha den chineál céanna. Agus ar an oíche, nuair a gcuimhne an ghealach dúinn ár leochaileacht, uivamos! Uivamos de pian, longing pléisiúir, agus dúil. Táimid ainmhithe oilte ag an déine ár smaointe. Táimid ainmhithe fiáine beagnach ag lorg pacáiste go dtuigimid go díreach ag an méid a táimid ag cosúil.
El que ens manté units? Tots som iguals voluntats amb diferents masses. Parlem el mateix idioma amb lletres similars. I a la nit, quan la lluna ens recorda la nostra fragilitat, uivamos! Uivamos de dolor, el plaer, el desig i el desig. Capacitem als animals per la gravetat dels nostres pensaments. Som animals gairebé salvatges a la recerca d'un paquet que entenem només per com ens veiem.
Etiquetas:
Anónimo,
Frank Wiedemann and Ry Cuming,
Red My Lips
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment